Aquest bloc preten xerrar i comentar blocs en català. Si tens un bloc en català… ¡no t’ho pensis més i escriu-me!
This entry was posted
on Viernes, enero 20th, 2006 at 2:57 pm and is filed under Blocs.
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.
Blog pròpiament dit no en tinc, però a http://www.casacota.cat trobes algunes coses que s’hi assemblen, de diverses persones, i un bloc impersonal sobre la barba llunàtica, que acabo de començar:
[...] http://www.blocs.cat va començar al gener de 2006 com a http://www.blocs.es, i no va ser fins el maig del 2006 que no vam aconseguir el dominio http://www.blocs.cat. CIU va ser al setembre del 2006 quan han començat aquesta secció i l’han anomenat “blocs.cat“ [...]
Prenem-no-s’en aquest espai, com un racó on ser-hi. Tinguem com a única limitació la nostra incapacitat per emmanillar els pensaments amb el llenguatge. Sigui l’idioma que cadascú aquí emprem, aquell que ens en faci mes lliures; mes irresponsables, menys presoners del dubte o dels protocols a que sotmet la ment el proces mitjançant el qual assolim una conclusió. Ara si que tenim casa. Som a casa vostra.
mayo 10th, 2006 at 8:50 am
Felicitats pel flamant blocs.CAT!
Blog pròpiament dit no en tinc, però a http://www.casacota.cat trobes algunes coses que s’hi assemblen, de diverses persones, i un bloc impersonal sobre la barba llunàtica, que acabo de començar:
http://www.casacota.cat/forum?board=barba
mayo 10th, 2006 at 11:12 am
[...] Quan vam començar aquest bloc sobre blocs catalans al gener coma blocs.es no ens imaginavem pas que aconseguiriem el domini blocs.CAT [...]
enero 22nd, 2007 at 9:56 pm
[...] http://www.blocs.cat va començar al gener de 2006 com a http://www.blocs.es, i no va ser fins el maig del 2006 que no vam aconseguir el dominio http://www.blocs.cat. CIU va ser al setembre del 2006 quan han començat aquesta secció i l’han anomenat “blocs.cat“ [...]
septiembre 16th, 2009 at 12:31 pm
Prenem-no-s’en aquest espai, com un racó on ser-hi. Tinguem com a única limitació la nostra incapacitat per emmanillar els pensaments amb el llenguatge. Sigui l’idioma que cadascú aquí emprem, aquell que ens en faci mes lliures; mes irresponsables, menys presoners del dubte o dels protocols a que sotmet la ment el proces mitjançant el qual assolim una conclusió. Ara si que tenim casa. Som a casa vostra.